El Ejido

Vicent Josep Escartí

El cas dels atacs xenòfobs d´aquella població del ponent d´Almeria són, segurament, un exponent de la por a allò desconegut que representen -que representem- unes cultures per a les altres. No cal dir que, en aquest cas, s´hi afigen unes tensions prèvies que tenen potser el seu origen en els abusos dels empresaris sobre els immigrants, però on també hi ha l´actitud de vegades no respectuosa d´aquests envers determinats comportaments dels europeus. O, com és el cas, la desgraciada conjunció d´un magribí pertorbat que ataca veïns d´aquella ciutat. És, certament, un factor incontrolable. Però, en general, potser es pot parlar més de coses del desconeixement. Coses de la incultura.

I el pitjor del cas és que són coses que, malgrat el primer moment espontani, després tendeixen a organitzar-se i a reproduir-se. Haider no és una casualitat. El Ejido tampoc. Ni les pintades i els pasquins xenòfobs que han aparegut en alguns pobles valencians i que van a remolc del que passa a Àustria i a Almeria.

I això, aquestes pintades, aquestes actituds xenòfobes, les semblen demostrar persones que, segurament, en el seu passat més pròxim i familiar, tenen antecedents de persones que, com els mateixos immigrants a qui menyspreen, van haver d´anar a treballar al que llavors era Europa: Alemanya, França, Anglaterra o Itàlia, Suïssa o Bèlgica han rebut i han donat treball a molts valencians. També, encara, a molts andalusos. Allà, valencians i andalusos, en molts casos han arrelat i han tingut fills i néts. Han contribuït i contribueixen encara a crear riquesa en aquells seus països d´adopció que ara ja ho són de fet i de dret.

Fer memòria del nostre passat colálectiu és, en aquest cas, un exercici molt sa. Aprofitarà per veure que, qui es trobe net de «pecat», que llance la primera «pedra». No cal dir que pedres xenòfobes, no cal llançar-ne cap. Cal treballar per la cultura. El millor coneixement dels uns i dels altres ens farà més tolerants, més oberts, més lliures en definitiva.