Al Principat no hi ha guetos marginals com els d'Almeria, segons ONG i
administracions
SOS Racisme convoca avui
una gran manifestació ciutadana per la convivència
Vicenç Relats
BARCELONA
No ha calgut que passés l'episodi de violència racista d'El
Ejido per saber que Catalunya no és aliena al risc d'explosió
social i cultural entre immigració i població autòctona
-sovint d'origen immigrant de la resta de l'Estat- que hi ha a moltes localitats
amb presència creixent d'estrangers.
L'explosió xenòfoba que el 14 de juliol passat va viure
el barri de Ca n'Anglada de Terrassa, que amb un clar efecte mimètic
va incentivar atacs racistes a Banyoles, ja va ser un toc d'alerta per
a moltes ciutats i viles del Principat, que ara miren de reüll cap
a El Ejido.
Tant des de les nombroses organitzacions no governamentals i sindicats
que al Principat treballen des de fa anys pels drets dels immigrants com
des de les administraccions se sosté que aquí no es donen
unes condicions explosives com les de El Ejido, perquè no hi ha
guetos tan grans d'immigrants i en unes condicions de marginació
i d'explotació laboral similars. Amb tot, s'adverteix també
que no es pot abaixar la guàrdia contra la xenofòbia, i això
és el que es proposa combatre la Manifestació ciutadana
per la convivència d'avui a Barcelona, convocada per SOS Racisme
amb el suport de més de 120 entitats de tota mena, entre les quals
tots els partits polítics, excepte el PP. La manifestació
sortirà a les 12 de la plaça de Catalunya i anirà
fins a la plaça Sant Jaume.
Com arreu d'Europa, la immigració extracomunitària creix
a Catalunya, tot i que l'índex no arriba al 2% de la població,
se situa per sota del 4% de mitjana de la UE i és lluny de nivells
com ara el francès, de prop del 10%.
El gran creixement de permisos de treball d'estrangers -que han passat
dels 55.309 del 1991 als 148.803 del 1998- no s'ha degut tant a un augment
de la immigració dels últims anys com, sobretot, a la regularització
de la situació a què han tingut accés molts immigrants
amb anys de residència il·legal al país i als processos
de reagrupació familiar, que han permès portar al país
la dona i els fills d'homes que normalment van emigrar sols.
El predomini numèric i de presència pública del
col·lectiu magribí (50.925 de censats el 1998) l'evidencien
les 70 mesquites i les 50 carnisseries musulmanes que hi ha arreu del Principat.
Les particularitats culturals i religioses dels magribins són dels
factors que desperten més recels entre la població autòctona,
que sovint tendeix a culpar l'estranger dels seus propis problemes de marginalitat,
falta de feina, d'habitatge o d'oportunitats.
Des del 1993 la Generalitat ha impulsat un pla interdepartamental d'immigració
que ha vetllat per l'escolarització obligatòria dels infants
immigrants i ha apostat per avançar cap a la universalització
del dret a la sanitat. Ara el govern fa un nou pla adequat a la nova llei
d'estrangeria, que garanteix drets i dóna papers als immigrants.
Societat![[Següent]](davant2.gif)
